Des del Consell Sindical Obrer (CSO) volem explicar de forma clara i transparent la nostra posició respecte a la convocatòria de vaga del proper 20 de novembre en l’ensenyament públic no universitari, així com la nostra visió estratègica per a una lluita eficaç.
1. El nostre vot: NO a la vaga del 20 de febrer
A les assemblees unitàries, la majoria dels sindicats han justificat el seu «NO» a la vaga per l’absència d’un govern amb qui negociar.
El CSO també hem votat en contra, però per motius profundament diferents i estratègics:
- Mètode equivocat: S’ha pretés organitzar la vaga a l’inrevés. Primer es convoca i després es pensa en «escalfar» i mobilitzar. Això és un error de base que condemna al fracàs. Els sindicats han de convocar la vaga quan els treballadors i treballadores la demanen, en lloc de convocar-la i després convéncer-nos per a que la fem.
- Risc d’un fracàs devastador: Una vaga poc treballada, en l’actual context de falta d’ambient als instituts, no només no pressionaria, sinó que debilitaria fatalment la nostra capacitat de convocatòria per a la lluita clau que ve: una vaga indefinida al final de curs.
- No hi ha preparació: No s’ha fet el treball previ necessari d’assemblees massives, encerclaments, mobilitzacions creixents i acords per a la creació de caixes de resistència.
2. La nostra proposta: Una estratègia escalonada i intel·ligent per guanyar
El CSO no es limita a dir «no». Plantegem un pla de lluita concret i realista dissenyat per acumular forces i arribar al final de curs en condicions de victòria:
FASE0 (des d’ara fins a març/abril): acumulació de forces
- Crear assemblees de professorat en cada centre que s’agrupen en les assemblees comarcals d’assemblees de centre. Des d’aquestes assemblees organitzar tant de soroll com puguem: enganxar pancartes, fer tancaments als centres, repartiments d’octavetes, visites als centres veins que no tinguen assemblea de centre, entrevistes als diaris i a les TV locals i del PV …. Un procés d’acumulació de força que paral·lelament cree un sistema de decisió assembleari (amb portaveus) basat en les assemblees de centre, on estan presents totes les companyes i els companys.
FASE 1 (Març/Abril): Inici de la pressió
- Convocatòria d’una vaga de 24 hores com a avís i primera mostra de força, sempre que la Conselleria continuï sense negociar de debò.
FASE 2 (A les dues/tres setmanes): Escalada coordinada
- Una vaga per sectors durant una setmana sencera, amb un sol dia de pèrdua salarial per cadascú:
- Dilluns: Educació Infantil i Primària.
- Dimarts: Secundària.
- Dimecres: Formació Professional.
- Dijous: Conservatoris i Escoles Oficials d’Idiomes.
- Aquesta acció, massiva i coordinada, paralitzaria l’ensenyament públic durant una setmana amb un cost salarial mínim per al professorat, maximitzant l’impacte.
FASE 3 (Final de Maig): La batalla decisiva
- Si amb això no es negocien les nostres reivindicacions, es passaria a una VAGA INDEFINIDA amb tota la força acumulada i amb les caixes de resistència preparades.
Crida urgent: Preparar-nos des d’ara
Perquè aquesta estratègia funcione, és vital començar JA:
- Organitzar Assemblees de Centre: És el fonament de tot. Cal convocar assemblees en tots els centres educatius per explicar la situació, debatre les estratègies, recollir propostes i, sobretot, teixir xarxes de suport i compromís entre el professorat. La lluita s’ha de construir des de la base.
- Escalfar el conflicte: A partir d’aquestes assemblees, organitzar accions de visibilització com encerclaments simbòlics, comunicats conjunts i mobilitzacions creixents.
- Acumular forces: És el moment de començar a estalviar i organitzar les caixes de resistència. Estem parlant d’una vaga indefinida, i només la preparació econòmica col·lectiva ens donarà la força per aguantar. Les assemblees de centre són l’espai perfecte per coordinar aquest esforç solidari.
Conclusió
No tenim por a la lluita, sinó que veiem necessari no fracassar de nou. Diem «NO» a la vaga del 20 de novembre per dir «SÍ» a una lluita intel·ligent, planificada i amb perspectives de victòria. No es tracta de no fer res, es tracta de fer-ho bé per guanyar.
Convoquem a tots els i les docents a debatre aquesta estratègia en els seus centres, a organitzar i participar activament en les assemblees, i a preparar-se amb nosaltres per a la batalla real que s’apropa.
Consell Sindical Obrer (CSO)
Àrea d’Ensenyament Públic
Per una lluita eficaç, no per un simbòlic fracàs.