Amb l’acord signat amb el comité de vaga, la conselleria es compromet a pagar totes les actuacions del tribunal, tal com s’havia fet fins al 2023. A més l’acord recull també la revisió d’ofici de les minutes dels tribunals de mestres de 2024. Tota una victòria de la lluita que iniciaren els i les membres dels tribunals i que des de Consell Sindical Obrer vàrem recolzar des d’un primer moment, empenyent perquè aquesta vaga fos possible. Els dos sindicats convocants, STEPV i CSO, ens hem compromés a desconvocar la vaga que teníem convocada per a la prova pràctica el dissabte 31 de maig, donant tranquil·litat a les persones opositores, després d’haver aconseguit tots els objectius que ens feren convocar la vaga.
Aquesta victòria demostra dues coses. En primer lloc, queda palés que les mobilitzacions, la pressió i en última instància, quan no es respon, la vaga, aconsegueix els seus objectius si estem disposades/s a portar-la a terme. Però, en segon lloc, que no ho aconsegueix qualsevol tipus de vaga. Les vagues són el final d’un procés: les treballadores i treballadors hem de decidir que volem fer vaga i, llavors, usar la ferramenta que tenim per a convocar-la. Últimament ens hem estat acostumant a vagues a la inversa, que han demostrat sobradament la seua inutilitat: un sindicat o diversos decideixen que s’ha de fer una vaga que ningú ha demanat i després, van a propagar la paraula dels qui han decidit entre els treballadors i les treballadores. Així no, companys/es!
Des de CSO anem a iniciar un procés d’assemblees per a preparar una mobilització que podria acabar en vaga per al curs vinent si s’atenen. Portem una pèrdua de poder adquisitiu del 39,48% des de l’any 2000: mentre l’IPC ha muntat un 78,70% el nostre salari només el 39,23%. El sindicalisme de pacte sense cap procés de pressió, el que coneixem com a pacte social, ens ha portat on estem. Es hora de recuperar el sindicalisme de lluita i combatiu, de demanar que els sindicats NO signen cap acord de pèrdua de poder adquisitiu, com els que ens han portat fins ací. Si l’administració vol fer-nos perdre poder adquisitiu que ho faça, però ens ha de tenir en contra, no explicant les seues misèries com a grans acords, com ha estat passant fins ara.
Però aquest procés de mobilització, de formació, de crear les condicions per a una vaga exitosa que recupere el nostre poder adquisitiu no serà possible si esperem que vinguen des de fora a fer-ho. Com deien a V de Vendetta, si busquem un culpable: mirem-nos al mirall. Cadascú de nosaltres, cadascuna de nosaltres hem de ser sindicat, organitzar-nos als nostres centres amb les nostres companyes i companys i finalment a un sindicat que vulga combatre, que no baixe la mirada a l’empresa, la conselleria, governe el partit polític que governe.
