El curs passat ha estat un curs històric en molts aspectes. Pensem que el més important que s’ha aconseguit és adquirir consciència del nostre poder com a classe treballadora: junts, juntes, ho podem tot. Erràrem en moltes coses, però la principal va ser que qui havia de dirigir tot el procés de vaga no hi tenia cap pla. Tant vosaltres com nosaltres, vam fer el nostre paper, aguantar la pressió al carrer. Com en el dia de la marmota, ens alçàvem cada dia més cansats, cada dia, incomprensiblement, amb la moral més alta, però repetint les mateixes accions dia rere dia sense cap planificació per part de qui dirigia la vaga.
Per què no s’ha signat cap acord significatiu, tot i incorporar avanços sense cap retrocés? Al nostre parer, perquè cap sindicat de la mesa sectorial va expressar opinió respecte a l’acord, nosaltres ho vam fer. I per què? Doncs perquè no hi havia cap voluntat de signar res, perquè estaven pensant en clau partidista: interpretaven la signatura dels punts importants de l’acord, clarament positiu en alguns apartats i inútil en altres, com un baló d’oxigen al PP, en lloc del que nosaltres pensem que era: una sèrie de millores arrencades al PP amb la vaga i la mobilització. Quan comptes el que els vam arrencar fora del País Valencià la pregunta que ens fan és sempre la mateixa: i per què no vàreu signar? Lliçons apreses (i pagades).
ASSUMIM LA NOSTRA ERRADA
Des de CSO assumim la nostra errada: hauríem d’haver forçat la convocatòria del comité de vaga i no deixar que les “negociacions” les portaren a la mesa sectorial, on teníem a l’administració també a la bancada sindical. Però ens van voler apartar des d’un principi. Uns perquè havien vist que, quan nosaltres estem, la combativitat s’eleva i som capaços d’aconseguir millores per al professorat (com va passar a la vaga de Tribunals i a la vaga d’experts el 2025). Altres perquè ens havien vist treballar i no volien que se’ns visibilitzara com a l’element transformador que realment hem sigut.
ARA TOCA FER PLANS
Ara toca planificar el curs actual i el vinent, que torna a començar sense cap horitzó per part dels sindicats de la mesa, més enllà de dirigir tot l’esforç a un canvi de govern. Per a nosaltres és una errada majúscula. No perquè no creguem que siga necessari un canvi de govern, sinó perquè eixe govern que ens proposen ja l’hem tingut i, llevat d’una actitud més amable, els canvis van ser pocs. CSO parla molt de política, però pensem que hem de fugir del partidisme. La classe treballadora, en la democràcia capitalista, vota cada 4 anys a qui vol (⅓ dels nostres claustres al PP), però després de la votació continuem sotmesos/es a les condicions d’explotació, les decisions es prenen des de l’IBEX 35 per damunt dels polítics triats, i continuem treballant i vivint en un sistema que aboca al planeta, finit, a un canvi climàtic inevitable mentre mantinguem un sistema econòmic de creixement infinit. Per això hem d’organitzar-nos (i per això el títol del fullet).
CURS 2026-27: RECOMPONDRE LES ASSEMBLEES DE CENTRE
Aquest curs 2026-27 toca recompondre les nostres assemblees de centre i redirigir de nou el centre de decisió a totes i tots nosaltres. Hem d’aconseguir que el moviment assembleari siga el nucli de treball sindical, independentment de l’afiliació dels treballadors, com ha estat fins ara. També hem d’ajudar l’estudiantat a constituir-se com a moviment, donant-los les ferramentes i l’ànim que calga: és la nostra obligació. I, per descomptat, informar a les famílies de les carències i de com les denunciem: si no ho fem nosaltres, ho farà l’administració amb mentides.
En l’àmbit estatal es preveuen lluites per a la consecució d’objectius a nivell de l’estat (com la llei de ràtios, que ens promet el que al País Valencià havíem arrencat al PP amb la proposta d’acord), hem de teixir organització assembleària estatal. En l’àmbit del País Valencià hem d’aprofitar per a denunciar, a través de les assemblees, les nostres condicions de treball, les ràtios, el maltractament de l’administració, la persecució del professorat…
Proposem, a nivell sindical, intentar corregir l’errada que vam cometre: fer un últim intent de convocar el comité de vaga (on no estarien els sindicats traïdors de la vaga i sí nosaltres). A més ja hem proposat a les altres organitzacions dues vegades, sense cap èxit, presentar a la conselleria una proposta d’acord (des del comité de vaga) que rebaixe les peticions inicials, però que millore l’última que el PP ens va enviar. Si aquesta proposta la signa el PP proposarem desconvocar la vaga, sotmetent-ho tot a la fórmula “un/a docent, un vot”. Si el PP no la signa, l’oferirem als altres partits que es presenten a les eleccions perquè signen un compromís d’implantar les millores i de signar-lo al primer trimestre de govern en cas que isquen.
CURS 2027-28: TANCAR EL PROCÉS
Anem a fer una proposta també per al curs 2027-28. El curs actual acabarà amb un govern en funcions i en el fangar electoral previ, per això la proposta del paràgraf anterior és un últim intent. I per això pensem que el curs 2027-28 ha de ser el curs en què tanquem aquest procés de mobilitzacions, avisant de nou a la conselleria, siga del partit que siga: hem aprés i volem un acord sobre les ràtios, la inclusió, la recuperació de poder adquisitiu perdut (no el que ha acordat amb els sindicats de l’administració) i tot vinculat a l’IPC o no acabarem el curs.
Pensem que aquest últim apartat ha de ser el que ens unisca amb la resta de treballadors: ja està bé que ens augmenten el salari un 2% i, per altra banda, ens munten l’IPC un 4,9% com a setembre! Hem de teixir amb altres sectors una vaga general per la vinculació obligatòria dels salaris a l’IPC. Que no és cap augment salarial!!! Només és deixar de ser tractats com a rucs. Ells no paren de guanyar perquè nosaltres no parem de perdre, capgirem-ho!
Organitza la teua assemblea! Si necessite ajuda posa’t en contacte amb nosaltres a ensenyament@consejosindical.es. No estem sols/es!
Per un sindicalisme de classe i combatiu