CSO i COS: una coalició sindical per trencar amb el cicle de concertació i tornar la veu a les assemblees docents

El Consell Sindical Obrer (CSO) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) hem constituït i presentat les nostres candidatures per a les eleccions a les juntes de personal docent no universitari. A Alacant, anirem com a CSO. A València i Castelló, sota la coalició «Sindicats Combatius: CSO-COS». Un pas més en la construcció d’un sindicalisme arrelat als centres, participatiu i combatiu.

El passat 9 de novembre es van constituir i presentar les llistes per a les eleccions sindicals a les juntes de personal docent no universitari de les demarcacions de València i Castelló de la Plana, sota la coalició «Sindicats Combatius: COS – CSO». A la demarcació d’Alacant, la candidatura es presenta sota les sigles del CSO.

Aquesta coalició no és fruit de l’atzar ni d’una operació de despatx. Naix en el context de la vaga indefinida del final del curs passat (2025-2026), una mobilització que va posar de manifest la capacitat de les treballadores de l’ensenyament per organitzar-se, mobilitzar-se i construir una lluita unitària des dels centres educatius i les assemblees docents. Una força col·lectiva que no podem deixar perdre ni permetre que quede desactivada en els despatxos.

Des del CSO i la COS tenim clar que cal posar fi al cicle sindical de concertació que ha allunyat la representació sindical de les necessitats de les treballadores i de la comunitat educativa. S’ha acabat l’hora dels sindicats que no responen a les reivindicacions i a les necessitats reals dels centres. Cal incorporar als espais de negociació la veu que naix de les assemblees de base, de les treballadores i de la comunitat educativa.

Plantegem una proposta sindical crítica i de futur, que entén que la força del sindicalisme no resideix únicament en la seua presència en les meses de negociació, sinó, sobretot, en la seua capacitat d’organitzar, representar i traslladar la lluita col·lectiva als espais de decisió.

Ens hem de creure la força que tenim. Les docents del País Valencià direm no als pactes de mínims que deixen de banda les reivindicacions construïdes col·lectivament. Direm no als pactes de despatxos que exclouen la veu del carrer i de les assemblees. No podem permetre que les decisions sobre el futur de l’ensenyament es prenguen d’esquena a qui el sosté cada dia.

Ara és més important que mai recuperar i enfortir la força dels centres educatius i de les assemblees docents en lluita. Perquè la defensa d’un ensenyament realment públic, de qualitat i irrenunciablement en valencià necessita un sindicalisme arrelat als centres, participatiu, combatiu i compromés amb les reivindicacions de les treballadores.

Volem portar aquesta veu des de baix, des de les assemblees de centre, fins a les meses de negociació. No per substituir la mobilització per la negociació, sinó per fer que la negociació estiga al servei de la lluita col·lectiva.

Des del CSO i la COS ho tenim clar: només lluitant tenim futur.

Les eleccions sindicals són una oportunitat per a consolidar aquest projecte. No es tracta només de guanyar representació, sinó de guanyar espais on la veu de les assemblees i dels centres tinga un pes real. Cada vot per a les nostres candidatures és un vot per un sindicalisme que no es ven, que no pacta a l’esquena de les treballadores i que entén que la força naix de la mobilització i de l’organització col·lectiva.

Hem fet un pas. Ara toca continuar organitzant-nos, creure en la nostra força i mantindre viva la lluita.

Deja una respuesta