Companyes, companys,
Tots coneixem l’escena: molts alumnes tancats en una aula i el ventilador que fa més soroll que servei. La pregunta és: «No podrem fer alguna cosa per a arreglar açò?». La resposta és simple: el que no es mesura, no es pot reclamar.
La normativa és clara: els llocs de treball sedentari han d’estar entre els 17 i els 27 graus. Passar-se’n d’aquest rang no provoca una “mala sensació” o una “incomoditat”: és un incompliment en matèria de prevenció de riscos laborals. És salut laboral.
Amb les dades recollides podrem:
- Demostrar que és un problema estructural: les aules superen els límits legals, centre per centre i dia per dia.
- Documentar denúncies davant la Inspecció de Treball amb proves, no amb impressions.
- Pressionar col·lectivament l’Administració amb dades.
AULESSOCARRADES.ES: LA PLATAFORMA ON LES DADES PARLEN
Per a mesurar-ho no hem inventat res: ens sumem al projecte aulessocarrad.es, una plataforma ciutadana i docent que recull les temperatures dels centres educatius del País Valencià.
Funciona així: un sensor senzill i barat, instal·lat pels mateixos docents a les seues aules, va enviant les mesures a la plataforma cada 5 minuts, 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Tots els centres participants apareixen en un mapa interactiu, i està oberta a qualsevol centre públic: infantil i primària, secundària, escoles bressol, EOI, conservatoris, educació especial…
Si vols conéixer-la millor, ací tens la seua pàgina de Qui som.
QUÈ FAREM DES DEL CSO I QUÈ US DEMANEM QUE FEU?
Nosaltres t’ajudem en tot el procés: compra, configuració, instal·lació i manteniment de tots els sensors que siguen necessaris al teu centre i coordinem la xarxa de sol·licituds.
Si la teua assemblea necessita la nostra ajuda, aquests són els passos:
- Entra al formulari de sol·licitud: Formulari de contacte.
- Emplena les dades: nom, correu, telèfon i nom del teu centre.
- Ens posarem en contacte per acordar on i com col·locar el sensor.
Malauradament, no tenim capacitat per assumir la despesa del material a instal·lar, amb un cost aproximat de 15 € per cada aula (Turibot). El que sí que farem és gestionar la compra dels dispositius per estalviar el cost del transport, amb preus més assequibles per volum i us ajudarem en la instal·lació. També podeu gestionar la compra des del propi centre si així ho considereu.
I NO SIGUEM INGENUS
No és casualitat: l’estat de les infraestructures, la falta de professorat, els retards en els pagaments o l’excés de burocràcia responen a la mateixa lògica i tenen el mateix beneficiari: l’educació privada. Les xifres parlen per si soles:
- Un de cada tres xiquets i xiquetes valencians ja estudia fora de l’escola pública (el 32,3 % al curs 2022-2023) (Ministeri d’Educació, Datos y cifras 2024/2025).
- L’FP privada es dispara a la Comunitat Valenciana: quasi un 30 % més d’alumnes en una dècada (Levante-EMV).
- I mentrestant, l’escola pública perd aules. Per al curs 2024-2025, 206 unitats menys en la proposta d’ordenació. La Conselleria ho justificava per la baixada de natalitat (Valencia Plaza).
I com diu Rodrigo Rato: «Es el mercado, amigo». L’exvicepresident del Govern i exdirector gerent de l’FMI té raó: el neoliberalisme proposa convertir en mercaderia qualsevol experiència o activitat de l’ésser humà i, per això, l’actual sistema pretén apartar de la gestió pública la salut, l’educació, la vivenda, l’assistència social o l’administració de factors essencials com les vies de comunicació i el subministrament d’energia o d’aigua.
Ens intentaran dir que no poden garantir drets (com les pensions, l’ensenyament públic i la sanitat pública) i clar que es poden garantir. Però no des de la lògica del capitalisme: tot pel benefici econòmic. Cada vegada és més evident que allò que és un dret no pot ser, alhora, un negoci. Com diuen els i les sanitàries: quan el lucre entra per la porta la salut ix per la finestra. Igual passa amb l’educació.
Seguim en peu de lluita.