Des de CSO tenim clar que aquest any serà el de la recuperació salarial al País Valencià. Però tenim també clar que això només serà possible si s’organitza bé i si estem totes i tots mobilitzats i units/des. Això només es pot fer amb organització des de la base i un curs in crescendo fins a la vaga indefinida. Per això hem elaborat aquesta proposta organitzativa que podeu llegir baix i que no hem distribuït abans per a no desmobilitzar.
Pensem que l’estratègia no pot passar per 6 jornades de vaga abans de la vaga indefinida de juny, perquè arribarem massa debilitats a la lluita més potent i definitiva. Nosaltres pensàvem que s’havia de fer una vaga d’advertència, un tir a l’aire, cap a l’abril, abans de la nostra lluita final, però la decisió d’altres sindicats se’ns ha adelantat. Ens sembla bé, i des de CSO hem estat, convocant les manifestacions a Elx i a Alacant, per exemple:



Però amb un tir d’advertència, a l’aire, ja va bé, no podem buidar tot el carregador. Una vegada la conselleria ha vist a què estem disposats/es, esperem que reaccione i, si no ho fa, haurem de continuar. La nostra proposta (que insistim, podeu llegir al final), incorporava un segon tir més acurat: una vaga d’una setmana per sectors; dilluns Infantil i Primària, dimarts Secundària, dimecres FP, dijous EOIs, Conservatoris, FPA … de forma que amb un dia de sou, tenim una setmana de vagues. Però després, ja no ens queda res més que esperar a finals de maig i fer una vaga indefinida: SI NO HI HA AUGMENT, NO HI HA NOTES.

Per això us proposem que als mesos vinents: gener, febrer, març i abril organitzem els centres, decorem, preparem concentracions, manifestacions, però no gastem de nou diners, sinó al contrari: estalviem-los. Cada mes fiquem en un sobre el que ens descomptarien amb una vaga mensual, per a preparar la vaga indefinida de maig, la nostra caixa de resistència personal. Així, quan arribe el moment, sabrem que podem aguantar.

Només si la conselleria sap que ens estem preparant per a una vaga indefinida a final de curs, sabrà que s’ha de reunir amb nosaltres i negociar una eixida favorable als interessos del col·lectiu. Nosaltres som l’educació pública valenciana, sense el professorat no n’hi ha educació i no podem deixar que se’ns continue devaluant i menyspreant. El col·lectiu de professorat Expert i d’ERE ens ha mostrat el camí: després de 37 dies de vaga ha signat un acord que millora el seu salari inicial un 52,27%, ací us deixem els detalls. Però hi ha necessitat temps i organització. Ara ens toca a nosaltres.
