La Conselleria continua negant-se a proposar un acord digne Les assemblees de centre i la mobilització han de marcar el ritme del nou curs. El dissabte 12, tots i totes al carrer.
Ha començat un nou curs escolar, i amb ell, la lluita continua. No hem oblidat les reivindicacions que ens van portar a una vaga indefinida de 32 dies: la recuperació del poder adquisitiu perdut, la reducció de ràtios, la fi de la burocràcia asfixiant, la derogació de l’article 155 que converteix els inspectors en una «policia de les aules» i la dignificació de l’escola pública valenciana .
Després de mesos d’un estiu de «negociacions» buides, la Conselleria d’Educació no ha complert els seus compromisos. Les converses mantingudes durant juny i juliol no han permès avançar de manera significativa en cap dels punts clau . Només s’ha aprovat l’acord sobre simplificació burocràtica, un parche que no resol el fons del problema . CSIF i ANPE han signat, en contra dels treballadors, una pujada salarial escalonada (75 € al setembre, 75 € al gener i 50 € l’any que ve) que no recupera, ni s’aproxima, la pèrdua de poder adquisitiu acumulada des del 2010. Aquesta traïció dels sindicats de dretes ens encoratja encara més.
Mentrestant, el govern de PP+Vox ha aprofitat l’estiu per a introduir, a través de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos, una reforma de la Inspecció Educativa que estableix una nova funció per a «vetlar per la neutralitat ideològica» en els centres educatius. Això no és neutralitat, és inquisició. És la creació d’una policia ideològica a les aules que vigilarà el professorat i els materials didàctics. Ho hem dit sempre, i ho repetim: el feixisme és l’enemic de la classe treballadora, i la seua ofensiva contra la llibertat de càtedra és una mostra més de la seua voluntat de control. Cap por: no deixem que entre l’autocensura al nostre servei. La por l’han de tenir elles i ells perquè ens hem demostrat i els hem demostrat que units, lluitant, som imparables.
Davant d’aquesta situació, les organitzacions sindicals (CADPV, STEPV, CCOO, UGT, CGT, CNT, CSO, COS, Sindicat d’Estudiants, AEEP-PV i Docents en Lluita) hem acordat reactivar les mobilitzacions de manera progressiva. Vam deixar la vaga suspesa, no desconvocada. Ara hem de recuperar el pols. El nostre objectiu: forçar una negociació efectiva que porte a acords vinculants. La Conselleria no pot continuar utilitzant els sindicats sistèmics per a firmar acords que no resolen les nostres reivindicacions.
12 de setembre: primera gran cita al carrer
El dissabte 12 de setembre, a les 18:00 h, ens manifestarem simultàniament a València, Alacant i Castelló. Aquesta és la primera gran prova de força del curs. Necessitem que la manifestació siga massiva, que la comunitat educativa sencera —professorat, famílies, alumnat, personal no docent— ix al carrer per a dir prou. I el dia abans, el 10 de setembre, concentracions als centres educatius per a preparar la mobilització i demostrar que la flama de les nostres reivindicacions està més encesa que mai.
Les assemblees de centre han de ser l’espai des d’on decidir el futur del conflicte. Sense organització des de la base, no hi ha lluita efectiva. Cada centre ha de reactivar la seua assemblea, debatre les reivindicacions, preparar les mobilitzacions i decidir els pròxims passos. La força del moviment depén de la nostra capacitat d’organitzar-nos. Des del CSO, animem a totes les companyes i companys a implicar-se, a difondre la convocatòria entre les famílies i a preparar una mobilització que faça tremolar la Conselleria.
La lluita per una educació pública, digna i de qualitat no és només de la classe treballadora. Les famílies i l’alumnat també en són part fonamental. Hem de fer-los partícips, explicar-los les nostres demandes i convidar-los a sumar-se. La defensa de l’escola pública és la defensa del futur de totes i tots.
Este curs no serà un curs qualsevol. Serà un any de lluita, d’organització i d’enfortiment de les nostres assemblees. Les reivindicacions no han sigut ateses, però no ens rendirem. La mobilització és l’única eina per a aconseguir que la Conselleria sega a negociar de debò.
Dissabte 12, al carrer. Per l’escola pública, per la dignitat docent, per un futur digne. Per un sindicalisme de classe i combatiu.
