1 Maig. A l’ensenyament, encara molt per aconseguir.

Aquest primer de Maig no podrem eixir al carrer, però encara ens queda molt per exigir a la Conselleria d’Educació: queden per aconseguir unes ràtios dignes a primària i a secundària, queden per recuperar les hores docents a secundària i abaixar les de primària, queda tornar-nos el tutor de primària que ens van furtar, la recuperació del nostre poder adquisitiu … I encara no hem eixit d’una crisi econòmica que pareix que anem de cap a una altra.

Si alguna cosa ha demostrat aquesta crisi, és l’alt nivell d’improvisació de la Conselleria d’Educació. Una vegada es decideix tancar tots els centres educatius i s’ha de passar a la docència virtual el primer que calia fer és formar al personal docent per a portar-ho a terme. En lloc de fer això no es va permetre als centres de Formació de professorat crear nous cursos per a ¿prioritzar els d’alumnat? ¿Sense haver format al seu personal?

Com sempre, l’ensenyament funciona per la professionalitat de les treballadores i treballadors que busquen formes per a aconseguir continuar amb la seua feina, formant-se on poden i buscant ferramentes per a continuar fent la seua tasca. Mentre, la conselleria, publicant normes per a indicar que tot això que estaven fent perquè funcionara l’ensenyament era il·legal (parlem del Zoom, Google Classroom, Moolde instal·lats, Hangout, Telegram, WhatsApp i mil ferramentes més). Mentre no ens donaven ferramentes nosaltres ho féiem com podíem i ens déien que no estava bé, però les mares, els pares, l’alumnat i la societat en general sí que han apreciat el nostre esforç. Molt programa Mulan i sursuncorda, però ni tan sols van donar una sessió de formació bàsica de com usar qualsevol d’aquestes ferramentes al personal que l’ha d’utilitzar (oficialment Moodle i Webex). Després d’anys de programes de formació empobrits per als docents ara depenem del que cadascú hem anat aprenent pel nostre compte. La tan escainada competència digital no s’adquireix per inspiració divina, com tot, necessita temps de formació com bé sabem els i les mestres. Aquesta forma d’implementar-ho està deixant a la cuneta a moltes companyes i companys, que se senten fora de tot i no poden fer la seua tasca en condicions.

Des de CSO exigim a la Generalitat que planifique més i faça menys publicitat. Que utilitze les ferramentes que té per a consultar les necessitats als centres: els claustres de professorat sabem què volem i necessitem. Aquest primer de maig exigim menys paperassa i més tenir en compte el treball efectiu que fan moltes i molts professionals de l’ensenyament.

Marcar el enlace permanente.

Deja una respuesta