Companys i companyes, disculpeu l’extensió d’aquest text, però creiem que ara ens cal fixar posició i això requereix un pensament.
Portem trenta dies de vaga indefinida, els dissabtes i els diumenges ens els descompten en cada dia lectiu. En aquestes més de 4 setmanes hem lluitat de valent: manifestacions, concentracions, tancaments, acampades, xerrades-col·loqui, bicifestacions, actuacions variades, circulacions lentes amb vehicles, dimissions d’equips directiu, reunions amb famílies, pegades de cartells, repartiment de fullets … fins i tot un company penjat d’un pont per l’ensenyament públic. Hem demostrat sobradament que no només lluitàvem per la millora de les nostres condicions laborals, que també, sinó per la millora del sistema educatiu públic valencià. Quan la Conselleria es burlava de nosaltres dient que només volíem cobrar més, li demostràrem de quina pasta estàvem fets/es. I la societat en general ho va entendre.
Des de llavors, ha sigut una lluita feta pels docents, però amb el suport explícit de la resta de la classe treballadora del País Valencià, i també de la resta de l’estat espanyol i del món (especialment emotiu el vídeo que ens arribà de Gaza, des d’una tenda de campanya, en ple genocidi del seu poble, recolzant la nostra lluita). Hem aconseguit convertir una lluita sectorial en una lluita general, i això ha acorralat a la Conselleria. Ni ella – ni alguns sindicats tampoc – es pensaven que teníem tanta força com hem demostrat. I és que, és una vaga on demostrem el poder real que tenim com a classe: sense nosaltres no es mou res, sense les i els docents no n’hi ha sistema educatiu. Ells són els prescindibles: com aniria de bé el sistema educatiu si fórem els i les mestres qui férem les lleis educatives. De fet, això ho venim demostrant any rere any, si aplicàrem la normativa de manera exhaustiva, el sistema haguera col·lapsat fa anys. Som els docents qui, de forma creativa, mantenim la docència viva, a pesar de les lleis que intenten matar-la.
Sobre la proposta d’acord enviada hui dimarts
Des del Consell Sindical Obrer (CSO) volem transmetre clarament la nostra postura, perquè pensem que cal traure el caire emocional que tota vaga té i mirar amb racionalitat. Hem intentat que aquesta valoració es fera de forma unitària, amb els 7 sindicats que encara estem a la vaga, però no ha sigut possible. La Sra. Consellera i sobretot el secretari autonòmic, ens han menyspreat, ens han intentat humiliar en moltes ocasions. Però, finalment, han hagut de presentar unes propostes que pensem que són una victòria. No és el que nosaltres proposem, clar que no, però és clarament un pas endavant. I no ha sigut pel tarannà, ni per la bona fe: ha sigut la pressió de la lluita i la mobilització docent, així com de la comunitat educativa, que els hem obligat. La retransmissió de la taula sectorial de l’altre dia, convertint el que hauria de ser una negociació en eixe esperpent, eixe míting en streaming, és un exemple del fet que han perdut completament el relat.
Totes i tots tenim l’acord i sabem llegir, així que pensem que no cal explicar-lo. Baix continuem amb la nostra opinió col·lectiva, però ací us deixem una taula resum i baix us deixem una anàlisi comparativa de com la lluita ha anat millorant-lo (ací l’enllaç):
| Àmbit | Reivindicació | Concret de l’acord (9 de juny) |
| Salari | Recuperació poder adquisitiu | 200 € al complement específic autonòmic (75€ set.26 + 75€ gen.27 + 50€ gen.28). Els 50€ finals queden com a mínim i es negociarà una pujada addicional indexada a l’IPC el 2028. |
| Ràtios Infantil/Primària | Baixada a 22 | Infantil 2n cicle arriba a 22 el 2027/28. Primària assoleix 22 a tots els cursos el 2029/30, amb calendaris per cursos. |
| Ràtios ESO | Baixada a 25 | 1r d’ESO a 25 el 2030/31; 2n-4t també a 25 el 2030/31, amb reduccions anuals detallades. |
| Ràtios Batxillerat | Baixada a 28 | De 35 a 28 alumnes per aula el 2030/31 (35→33→31→28). |
| Ràtios FP | Baixada | CFGB: 18→15 (2027/28). CFGM/GS: 30→25 (2028/29). |
| Ràtios EOI | Baixada | -10% tots els idiomes i nivells (2027/28). |
| Plantilles | Més docents | Pla +Mestre: 5.000 noves contractacions + 2.742 docents per ràtios + 10.000 places estabilitzades (mínim 50% per a inclusió). Cost: 469,12M€. S’inclou una taula de distribució provisional. |
| Inclusió | Aules UECO | 36 noves aules UECO el 2026/27 (108 professionals). Ràtio màxima efectiva de 8 alumnes a les UECO de nova creació des del 2027/28. |
| Inclusió | PT/AL | Manteniment de 187 PTs, dotació de 0,5 a 1,5 PT/AL extra en tots els centres d’Infantil i Primària en 4 anys. 135 AL nous. |
| FP semipresencial | Recuperació 30 h | Recuperació de les 30 hores lectives dels cicles semipresencials en el curs 2027/2028. |
| Infraestructures | Climatització | Pla EduClima: 140M€ per a climatitzar el 100% de les aules. |
| Infraestructures | Pla Edificant | 829,7M€ (229,7M€ el 2026 + 200M€/any fins 2029). |
| Burocràcia | Simplificació | Decret de simplificació en 6 mesos, EDEN, derogació parcial dels ROF, clàusula contra l’augment de càrrega burocràtica. |
| Condicions laborals | Dies de lliure disposició | 6 dies (3 lectius + 3 no lectius) des del curs 2026/27. |
| Condicions laborals | Desconnexió digital | Reconeixement del dret. |
| Borses de treball | Inscripció permanent | Modificació de les borses perquè la inscripció estiga oberta de manera permanent. |
Quina és la nostra opinió?
Anem a ser tan clars com siga possible, però primer volem explicar el perquè d’aquesta claredat. Estem quasi al final d’una primera gran mobilització que, per a CSO, va començar des del principi d’aquest curs en aquella ridícula, però eficaç, vaga de 2h on déiem a l’administració que aquest no seria un curs “normal”. A principis de desembre vam publicar al web el fullet que hem estat repartint per tots els centres on hem arribat, sota el títol “Caminem cap a la vaga indefinida” (https://www.consejosindical.es/gy5e). En cada centre, féiem una assemblea i intentàvem que es constituïra l’assemblea de centre; eixe era el nostre objectiu, fer créixer les assemblees de base. Nosaltres, al final del fullet, situàvem una forma d’organització que, finalment, no es va usar. Però sí que va servir com a idea per al que hui és la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià (CADPV). Sense eixe escalfament, sense eixa acumulació de forces, la vaga indefinida no hauria sigut tan potent.
Ara, quasi al final d’aquesta mobilització, és molt important tancar bé aquest cicle, perquè d’altra forma serà molt difícil tornar a alçar-lo. Per a nosaltres, no hauria d’existir negociació sense pressió: el pacte social que promouen altres sindicats ens ha portat a estar en aquesta situació de pèrdua de poder adquisitiu constant (ací teniu una anàlisi d’açò: https://www.consejosindical.es/rqly). Però, la pressió ha de servir per a signar acords que milloren, i està clar que, molts apartats de l’acord que hem arrancat a la conselleria, milloren. De fet, no n’hi ha cap que signifique un retrocés, tot són avanços, però alguns molt insuficients. Quan ens munten el salari un 9,80 % en tres anys, però l’IPC és un 12,03%, com situem a l’article de dalt, això no és un avanç, això és el que s’aconsegueix sense lluitar. Però, quan ens baixen la ràtio de 30 alumnes en l’ESO a 25 o els de Batxillerat passen de 35 a 28 o en l’FP de 30 a 25 és un avanç, molt lent (algunes millores tardaran 5 anys) i encara insuficient, però un avanç. Les ràtios d’infantil i primària són les que ens deixen un sabor de boca més amarg perquè no arribem ni als 20 alumnes. No és el que ha aprovat a l’estat, és fals; la proposta del PSOE és per a la seua campanya electoral, no s’aprovarà i això ho sabem totes i tots. El que hem arrancat a la Conselleria és un avanç, menys del que el sistema educatiu necessita, però un avanç.
També necessitem fer autocrítica: per tal de no trencar la unitat sindical, les negociacions han tingut lloc a les meses sindicals i no al comité de vaga, on no haguera estat ANPE ni CSIF després de la desconvocatòria. El comité de vaga, haguera permés controlar els tempos de la negociació i que tant CSO, com la resta de sindicats i col·lectius firmants de l’acord de negociació de l’11 de maig, haguérem pogut intervenir, com vam demostrar a la Vaga dels tribunals de les oposicions (https://www.consejosindical.es/p5ac) o la Vaga indefinida d’experts de l’any passat (https://www.consejosindical.es/c7tz). No només ens hem quedat fora de la negociació, sinó que hem permés que 2 sindicats, amb interessos contraris, tingueren veu i vot. Des de CSO ho tenim clar: amb un comité de vaga conformat per les entitats que vam firmar l’acord unitari, el document a ratificar seria ben diferent. La pròxima farem més força per transitar aquest camí.
Per això pensem que és IMPORTANTÍSSIM, com a la vaga de Tribunals o la de personal Expert i Especialista, eixir d’aquesta vaga indefinida amb un acord signat, havent arreplegat els fruits de la nostra lluita. Eixir sense un acord ens deixaria, passats els mesos, quan baixe el suflé, una sensació de derrota que no ens podem permetre. No només per l’ensenyament públic valencià, sinó perquè la resta de l’estat està mirant-nos i, si eixim derrotats/des, eixa ona expansiva es traslladarà a altres companyes i companys en lluita i podran dir: lluitar no serveix per a res. No ho podem permetre. Per això, volem emetre públicament la nostra posició, per si a algú li serveix per a conformar la seua pròpia.
Des de CSO pensem que n’hi ha apartats en l’acord en els que hem aconseguit un avanç significatiu i que cal consolidar-lo signant-los: Simplificació burocràtica, Infraestructures educatives, Plantilles i personal docent i Ràtios. És veritat que queda encara marge per a la millora, però no és realista voler aconseguir-ho tot alhora. Hem estat molt parats durant massa temps i en un únic acord no es pot canviar tot el sistema educatiu, companyes i companys. Hem aconseguit que multipliquen per 3,6 el pressupost que es tenia previst per a infraestructures (climatització en tots els centres!), hem aconseguit reduir les ràtios a quasi totes les etapes, 7 alumnes menys en Batxillerat, 5 menys en ESO i FP, un 10% menys en EOI i encara que només 3 menys en Primària.
Per altra banda, hi ha altres apartats que opinem que signar-los seria un error, perquè no suposen cap avanç o és marcadament insuficient: Valencià i Retribucions i condicions laborals. Crec que no cal explicació, en l’apartat de valencià no n’hi ha res i en el de retribucions, els sindicats que han traït el moviment de base (un docent un vot), han consolidat aquesta paupèrrima muntada i, per tant, s’ha de continuar lluitant per a millorar-la. N’hi ha altres que, dins del sindicat, tenim opinions a favor i en contra, perquè suposen un avanç, però no prou significatiu com per a signar-los clarament i, per tant, no ens posicionarem al respecte; Formació Professional i Inclusió educativa, tot i que en l’última proposta n’hi ha avanç en les dues parts (tornar les 30h al semipresencial en FP, noves places d’AL i entre 0,5 i 1,5 PT a tots els col·legis. En resum, dels apartats de l’acord pensem que 4 n’hi ha avanços suficients per a signar-los, 2 pensem que no s’han de signar i altres 2 no tenim posició clara, encara que queda clar que són avanços respecte al que teníem. Això ens permetria mantindre la lluita per les retribucions i allò que no es signe l’any que ve, però tenir consolidades alguns dels avanços que ha propiciat la lluita. Òbviament, i crec que això no ho pot posar en dubte ningú respecte a CSO, respectarem la decisió majoritària del que votem baix la màxima d’un docent un vot, però ara toca ser valents/es i tenir opinió.
Però el més important és el que hem comentat en els paràgrafs previs: hem demostrat i ens hem demostrat a nosaltres mateixa que la lluita serveix; que només lluitant aconseguim avançar. A més, cal consolidar les assemblees de centre com a espais de decisió col·lectiva, per damunt de les afiliacions o no afiliacions de cadascú de les companyes i companys del centre. Haurem, abans d’acabar el curs, de constituir “oficialment” aquestes assemblees, de triar-ne la persona que la representarà i, després, constituir la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià de la forma més democràtica que ens siga possible. En resum, que, si decidim entre totes i tots signar l’acord i desconvocar la vaga indefinida, com proposem des de CSO, açò no ha fet més que començar. Perquè a setembre, amb unes assemblees de centre constituïdes i vives, amb els nous companys i companyes que la inestabilitat del nostre sistema educatiu ens porte, haurem de decidir de nou com ho fem per lluitar per allò que no hem pogut aconseguir amb aquesta vaga indefinida històrica al País Valencià.
Anàlisi comparatiu dels diferents acord.